Aquestes emissions que van ser autoritzades en el seu dia pel Govern de la Republicà i posteriorment per la Generalitat, son molt nombroses. L`Ajuntament de la comarca de L`Alt Camp va decidir, per acord pres en la sessió del ple Municipal del dia 15 de Febrer de 1937, crear una emisió de paper moneda del valor d`1 PESSETA per un import de vint mil pessetes dividides en dues sèries:A i B, en la serie A, la xifra 1 del valor del revers és sempre igual (gran), però la serie B presenta la particularitat que aquesta xifra del revers es troba en dues grandàries diferents. Aquets bitllets, estampats per la impremta castells de Valls segons un dibuix de l`artista local J.Español, estan presidits a l`anvers per l`escut de la vila sense cap altre emblema ni dibuix a part d`unes orles a l`anvers i una fina sanefa d`emmarcament, mentre que al revers està sense emmarcar. Havent-se exaudit ràpidament aquest bitllets, fou creada una nova emisió de bitllets d`1 PESSETA per un import de quinze mil pessetes, marcats ara amb la sèrie C. Aquesta sèrie també presenta la particularitat que la xifra 1 del valor del revers es troba en mida gran o petita. No cobrint encara aquestes tres sèries en curs les necessitats locals, fou creada una nova emissió d`aquest valor d`1 PESSETA per un import de vint mil pessetes dividides en dues noves sèries: D i E. Els bitllets dàquestes noves sèries tenen també la particularitat que la xifra 1 del valor del revers és impresa en dues grandàries diferents. Resultant també insuficien el tiratge d`aquesta nova emisió, L´ajuntament decidí ampliar-lo fent una nova emisió de la serie E, amb les mateixes caracteristiques de la precedent, però amb la numeració impresa en color diferent, per un import quinze mil pessetes. Tots els bitllets indicats són d`idèntica presentació i tots porten la mateixa data d`emisió. La necessitat de bitllets d`1 PESSETA fent-se encara sentir, en la sessió municipal del dia 19 de Maig, s`acordà crear una nova emissio d`aquest valor per un import de deu mil pessetes marcada ara amb la sèrie F. Aquets darrers bitllets d`1 PESSETA porten també la data del 16 de Febrer de 1937 i són d`una presentació semblant als anteriors, però es difereixen pel fons de seguretat en color a l`anvers i al revers, que els anteriors no tenien, i per estar emmarcats també al revers.
En la mateixa-sessió municipal del dia 19 de Maig també s`acordà crear una nova emissió de paper moneda del valor de 50 cèntims per un import de 15 mil pessetes, marcada amb la sèrie A. Impresos també per la casa castells de Valls sobre paper de la casa Josep Guarro segons un dibuix del mateix dibuixant local J.Español, aquest bitllets estan presidits al centre de l`anvers per l`escut de la ciutat flanquejat per unes fàbriques amb les xemeneies fumejant a l`esquerra i per uns camps amb un sol naixent i una garba de blat a la dreta simbolitzant la indústria i l`agricultura.
Posterior ment es crea l`emisio B. I les emissions 25 cts 1 Setembre 1937, 15 cts 29 Setembre 1937 i 10cts 29 Setembre 1937.
SINDICATS AGRÍCOLES I COOPERATIVES DELS MATEIXOS SINDICATS
Tal com els treballadors i els obrers en general s´agrupen a les cooperatives de producció i consum per defensar llur economia, també la gent del camp ho fa unit-se a través dels Sindicats Agrícoles . A les comarques catalanes en fundaren molts, les monedes dels Sindicats Agrícoles i les seves Cooperatives estaran classificades dintre del seu municipi i seguiran les mateixes normes de les altres monedes.
Societat Agricola Sindicat Valls
Anv: 50 centims
Rev: Societat agrícola sindicat Valls
Material: celuloide
Cooperativa Obrera de Barbers i Perruquers - Valls
Anv: Llegenda en catalá: COOPERATIVA OBRERA-DE-BARBERS I PERRUQUERS 50CTS
Rev: sense imprimir. Segell de garantia de tinta, gran, rectangular, que diu
COOPERATIVA OBRERA-DE-BARBERS I PERRUQUERS.VALLS
Anv: COOPERATIVA DE BARBERS I PERRUQUERS 1 PESSETA 13
Rev:sense imprimir. Segell de garantia de tinta
Cooperativa Unió Panificadora Vallenca - Valls
Anv: Llegenda en catalá: COOPERATIVA UNIÓ PANIFICADORA-VALLENCA-VAL 5 CTS.
Rev: Sense imprimir. Segell de tinta vermella, rectangular, que diu:COOPERATIVA UNIÓ PANIFICADORA-VALLENCA-VALLS
Anv: Llegenda en catalá: COOPERATIVA UNIÓ PANIFICADORA-VALLENCA-VAL 10 CTS.
Rev: Sense imprimir. Segell de tinta, rectangular, que diu:COOPERATIVA UNIÓ PANIFICADORA-VALLENCA-VALLS
Cooperativa Obrera de Consum Vallenca.
Anv: Llegenda en català: COOPERATIVA OBRERA DE CONSUM "VALLENCA" VAL 5 CTS
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Anv: Llegenda en català: COOPERATIVA OBRERA DE CONSUM "VALLENCA" VAL 10 CTS
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Anv: Llegenda en català: COOPERATIVA OBRERA DE CONSUM "VALLENCA" VAL 20 CTS
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Anv: C i V : Cooperativa Vallenca
Rev: 1 peseta
Anv: C i V : Cooperativa Vallenca
Rev: 2 pesetas
Centre Caixa Rural - Valls
Anv: Centre C.R Valls - Val per 1 pta.
Rev: Sense imprimir
Col.lectivitats
Emparades pels Sindicats i les circumstàncies de l´època, es formaren oficialment gran nombre de col.lectivitats a tot Catalunya. Decret del Govern de la Generalitat de data del 23 d´octubre del 1936, a les ciutats eren col.lectivitzades les indústries, els magatzems i tots els centres de treball importants.
Als pobles petits la col.lectivització era formada per una part i, en general, per tota la comunitat.
A tots els llocs de treball, si eren de poca importància, era obligatori la constitució del Comitè de control, format pels treballadors de la casa, amb exclusió del que fins llavors n´havia estat l`amo.
Els Sindicats de la C.N.T.-A.I.T. (Confederación Nacional del Trabajo i Agrupación Internacional de Trabajadores) es van incautar, ja des de bon començament de la revolta, de gran nombre de les indústries de tota mena que hi havia a Catalunya, i amb elles, dins de cada ram, van formar les INDUSTRIAS SOCIALIZADAS I TALLERES CONFEDERALES.
Col-lectivitat Industria Gastronomica- Valls
Anv: lletres C.I.G. que volen dir: COL-LECTIVITAT INDUSTRIA GASTRONOMICA, i el valor 50 C.
Rev: C.I.G, Llegenda: VALLS
Anv: les lletres C.I.G . Valor 25 C.
Rev: Llegenda: VALLS
Fruites Salvador Gatell - Valls
Anv: Llegenda en català: SALVADOR GATELL-FRUITES-VALLS- VAL 5 CTS
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Fruiteria Casa Polonio - Valls
Anv: Llegenda en català: FRUITERIA CASA POLONIO - VALLS - VAL 5 CTS.
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Anv: Llegenda en català: FRUITERIA CASA POLONIO - VALLS - VAL 10 CTS.
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Vins i Licors-Joan Sanroma - Valls
Anv: Llegenda en Catalá: JOAN SANROMA- VINS I LICORS-VALLS
serie de tres valors, 2P, 1P i 50C
Rev: Sense imprimir. Sellell de garantia de tinta, obalat, que diu: Juan Sanroma-Valls
Ca L`Aragones - Queviures - Valls
Anv: Llegenda en català: CA L`ARAGONÉS QUEVIURES - VALLS - 10 CTS.
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Francisco Piñas - Comestibles - Valls
Anv: FRANCISCO PIÑAS COMESTIBLES - VALLS - VAL PER 15 CTS.
Rev: Sense imprimir.
LLibreria Moncunill - Valls
Anv: Llegenda en català: LLIBRERIA MONCUNILL - VALLS - VAL 5 CTS
Rev: Sense imprimir. porta segell de garantia
Bar Bota - Valls
Anv: BAR BOTA - VALLS - VAL 10 CTS.
Rev: Sense imprimir.
Domingo Robuste - Valls
Anv: DOMINGO ROBUSTE CARRER LAYRET.23 - VALLS - VAL 5 CTS.
Rev: Sense imprimir.
Anv: DOMINGO ROBUSTE CARRER LAYRET.23 - VALLS - VAL 20 CTS.
Rev: Sense imprimir.
Associació Musical -Valls
Anv: ASSOCIACIÓ MUSICAL - VALLS 10 CÉNTIMS
Ajuntament de Valls- Val de necessitat
Anv: num.47 Ajuntament de Valls val per una lliura d`arros 14 ABR 1936
Rev: Sense imprimir
Ajuntamiento de Valls- Mercado
Anv: Ajuntamiento de Valls - Mercado- 1 peseta -1048
Rev: Sense imprimir
Postguerra
En acabar-se la Guerra Civil (1 d´abril de 1939) i amb el nou règim politíc, la manca-de moneda fraccionària continua essent greu, fins a l´extrem que moltes cases comercials de Madrid i Barcelona (també ho feren els transports públics urbans) es veuen obligades a continuar l´encunyació de moneda pròpia, (aquesta vegada amb una nova modalitat) per a tornar els canvis de moneda petita a llur clientela.
Les noves monedes decimals-comercials constitueixen a posar un segell de correu nou, de curs normal, dintre d´un dic de cartó .
Possiblement no existia cap llei que donés legalitat a aquestes emissions, però autoritzades o no, foren tolerades i circularen fins als anys 1942-43.
